Blog de lsoleviureaprenent

Lectura: Aprendre a utilitzar la llengua, Isabel Solé

Fins fa poc parlar de llengua era parlar del coneixement dels seus aspectes estructurals i formals, del seu anàlisi. Ensenyar-la s'identificava amb ensenyar i parlar de gramàtica. A partir dels anys seixanta va començar un moviment que va portar-ho a una dimensió instrumental i més àmplia.

Parlar de comunicació com a instrument que permet explorar els àmbits de la cultura i del pensament, de la nostra activitat i de la dels altres és una definició més complexa que ha obligat a revisar allò que suposa ensenyar la llengua.

Aquests enfocaments s'han divulgat i acceptat pels docents i per les diverses administracions educatives de l'Estat. S'ha anomenat les quatre grans habilitats lingüístiques i consisteixen en: parlar, escoltar, llegir i escriure.

Al llarg de l'educació escolar obligatòria els i les alumnes han de trobar oportunitats i ajudes que els capacitin per ser usuaris competents de la llengua, en situacions diverses i per una multiplicitat d'objectius. Allò que l'alumne guanya quan l'ensenyança que va dirigida cap a ell prioritza les seves capacitats de comunicació és:

  • Major competència comunicativa
  • Més possibilitats d'accedir a la cultura
  • Eines indispensables per l'aprenentatge autònom


PARLAR, ESCOLTAR, LLEGIR I ESCRIURE. Quina classe de procediments són?

Es tracta de procediments polivalents que serveixen per moltes coses i que apareixen amb un fi, amb un objectiu. Les persones alfabetitzades tenen la possibilitat d'utilitzar-les de manera competent, segons les exigències de la situació en que es troben i dels objectius que persegueixen. Parlem de processos intencionals i autodirigits que requereixen de la presència d'un objectiu, meta o finalitat i la consciència d'aquest. Escoltem, parlem, llegim i escrivim alguna cosa i aquesta dirigeix i modula la nostra activitat.

Intenció: la situació dins l'aula s'ha de trobar en un clima on tingui sentit posar-se a llegir i a escriure, on es necessiti parlar i escoltar, s'han de buscar situacions que ho requereixi.

Autodirecció: on es tracti de processos sotmesos a l'autocontrol i l'autoregulació que impliquin la supervisió amb la finalitat d'assegurar que s'ajusti als objectius previstos.

Mentre llegim, escrivim, parlem i escoltem aportem el nostre coneixement i les nostres experiències prèvies. Els processos constitueixen estratègies, enteses com procediments que impliquen la presència d'objectius que assolir i la planificació de les accions que es desencadenen per assolir-los, així com també la seva avaluació i possible modificació. Té poc sentit implicar-se en una tasca que pugui ser vista com repetitiva, rutinaria i escassament motivadora.

Una característica comuna dins les habilitats lingüístiques és trobar-hi el seu sentit, conèixer a què responen i trobar-les atractives. Dins l'ensenyament no acaba d'estar resolt el pas entre "ensenyar a llegir, escriure, escoltar i parlar" i ensenyar a utilitzar-ho per aprendre. Amb les habilitats lingüístiques podem:

  • Augmentar les nostres capacitats comunicatives i relacionals
  • Regular la nostra actuacció i la dels altres de forma competent
  • Introduir-nos en nous àmbits (llunyans i propers utilitzant-la com un instrument d'indagació de la cultura i de la inserció social)
  • Aprendre de forma progressivament autònoma 
  • Influir en les nostres capacitats cognitives i d'equilibri personal

Els diferents aspectes que es troben en joc són les situacions, els aspectes motivacionals i de sentit i les estratègies que s'utilitzen.


APRENDRE A UTILITZAR LES HABILITATS LINGÜÍSTIQUES

Durant l'elaboració d'una activitat lingüística s'han de plantejar diferents qüestions, aquestes es van formulant de manera més o menys conscients durant el desenvolupament de l'activitat i ens ajuden a gestionar-la, a persistir en ella o a abandonar-la i a modificar-la per a que resulti satisfactòria, o inclús a acabar realitzant-la de manera mecànica. Es busca que l'infant s'introdueixi en un procés actiu d'elaboració i verificació d'hipòtesis i prediccions que li permetin construir el significat de la tasca.

Quan un alumne realitza a través d'aquest camí una tasca posa en acció un pensament estratègic que li permet organitzar, avaluar i modificar les activitats per poder assolir uns determinats propòsits establerts. A més, de manera prèvia, posterior o concomitant l'infant anirà introduint i adequant els seus coneixements envers els aspectes normatius de la llengua. Treballar des d'aquesta perspectiva té l'avantatge de que:

  • Apropa a l'infant a l'activitat real del lector, motivada per un propòsit i gestionada per un mateix
  • Es coneixen les diferents estratègies d'aprenentatge autònom
  • Trobar objectius, planificar la feina, aportar coneixements previs, avaluar i regular la pròpia actuació


IMPLICACIONS PER A LA ENSENYANÇA


Aprendre a utilitzar les habilitats lingüístiques requereix de situacions que facilitin aquest aprenentatge. Aquestes situacions seran d'una manera o altre segons sigui la representació que ens fem del que suposen les habilitats de les que estem parlant. Per això cal anar reflexionant envers el que suposa cada habilitat de manera que les decisions puguin ajudar a la seva apropiació. La tradició ens ha ensenyat i posat èmfasi envers els aspectes de la llengua més estructurals, gramaticals i en una visió simplista, on a través del coneixement d'aquests aspectes assolirem un ús competent. Aquesta visió provoca un enfocament descontextualitzat on no es sap perquè es fan les coses.

Si es vol modificar l'ensenyança de la llengua cal reflexionar envers el que aquesta suposa i formar-se per tal de poder crear enfocaments més comunicatius. Només des d'aquesta reflexió es pot entendre que s'aprèn participant en situacions que obliguin a utilitzar aquestes habilitats. Trobar raons i ajudes adequades és el que l'alumne necessita per fer-ne un ús competent i trobar-ne un sentit global i compartit. El professorat ha d'oferir l'ajuda pertinent a través d'una representació més ajustada envers allò que suposen les habilitats lingüístiques:

    • Negociació dels objectius que les guien
    • Temps
    • Necessitat de tornar sobre els fets i modificar-los
    • Acceptar formes menys convencionals del que es sol esperar

Un bon recurs n'és utilitzar les feines pròpies d'altres àrees per contemplar determinats usos funcionals de les habilitats lingüístiques, adoptant formes d'intervenció dins l'aula coherents amb el propòsit establert.

  1. Ensenyant prèviament el que estem demanant, ja que és bastant complex i requereix un aprenentatge. El professorat ha d'oferir models de com ell resol el problema que se li planteja als alumnes i implicar-se amb ells resolent els seus dubtes i observant l'evolució de cadascun. Els alumnes necessiten temps per entendre allò que se'ls demana que facin. S'ha de crear una negociació a través de la qual els alumnes puguin anar representant tan el producte final que s'espera com la seva pròpia actuació. Als alumnes si no se'ls explica, mostra i ajuda amb les activitats els serà difícil representar-les i resoldre-les.
  2. Assolir la competència a través de la possibilitat d'adaptar les habilitats a diversos propòsits i circunstàncies. Per tant, s'ha de diversificar les experiències educatives que es proposen dins l'aula, amb la finalitat d'ampliar la seva competència comunicativa en tots els àmbits.
Quan les activitats són restrictives i rutinàries, es produeix un desaprenentatge per una doble via: perquè els alumnes no tenen l'oportunitat de manejar-se en les feines i  perquè poden acabar aprenent que llegir, escriure, parlar i escoltar consisteix en això i no en un altre cosa.

Finalment, innovar en l'Àrea de la Llengua és un procés que necessita temps i l'objectiu és que els alumnes aprenguin que les habilitats lingüístiques són poderosos instruments per la comunicació, l'aprenentatge i el gaudir personal.

Comentarios

No hay ningún comentario

Añadir un Comentario: